Al seu bloc Cartes elèctriques, l’editora Maria Bohigas -responsable de Club Editor, segell que des de l’any 1963 i fins ara ha publicat K.L. Reich– reflexiona sobre la coincidència de dos centenaris com els de Salvador Espriu i Joaquim Amat-Piniella, des d’una perspectiva crítica.
A l’article, Bohigas -néta de l’escriptor Joan Sales, editor de l’emblemàtica novel·la d’Amat-Piniella- hi parla de l’acte oficial d’inauguració del centenari de l’escriptor manresà, al qual va assistir: “vaig arribar a temps al teatre Kursaal, després de saludar al passeig Pere III l’escultura acabada d’estrenar d’un Amat assegut per sempre a una tauleta del Casino. Ja no el podran treure mai més de la seva ciutat, on seu en una solitud de bronze mirant cap a la gentada que discorre als seus peus. Fa una certa impressió, també una mica d’angúnia. No és pas una escultura banal. Com no van ser banals sinó esplèndids els parlaments oficials i l’homenatge artístic a Joaquim Amat Piniella, confiat al Brossa Quartet: vaig sortir del teatre veritablement eufòrica, i l’alegria encara em dura. És possible, doncs, que un homenatge arreli en una voluntat profunda de reivindicar una figura i una obra. Aquesta cosa excepcional és possible”.