Joaquim Amat-Piniella compta amb set obres publicades. Sis van veure la llum mentre encara vivia: Ombres al Calisdoscopi (1933), El casino dels senyors (1956), Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959), K.L.Reich (1963), i La ribera deserta (1966). El recull de poemes escrits durant l’exili, Les llunyanies, en canvi, és una obra pòstuma, editada el 1999.
El talent que anticipava el recull de retrats de personatges, Ombres al Calidoscopi, es va veure estroncat per la guerra i exili. Després de l’experiència de la deportació al camp de concentració de Mauthausen, va escriure la seva novel·la més completa, K.L.Reich, que respon als cànons de la literatura europea concentracionària. Com altres autors d’aquest gènere, hi fa una reflexió sobre la capacitat d’una persona per mantenir la seva dignitat en un context d’anorreament de l’individu i de violència brutal i irracional. Tot i haver estat escrita, tot just haver estat alliberat, l’obra va tardar encara un parell de dècades a ser publicada.
En tornar al país, l’exili interior al qual el règim franquista va condemnar a Amat-Piniella no li va permetre reprendre la seva activitat literària amb normalitat. Amb tot, encara va escriure unes quantes novel·les més. Va aconseguir publicar-ne algunes, altres resten inèdites, a dia d’avui. En general, responen a un estil de narrativa realista marcades pel pessimisme en relació a les possibilitats de les persones de ser felices.
Amat-Piniella és un exponent de la ‘generació perduda’ d’escriptors, entre els quals es compten Pere Calders, Agustí Bartra, Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Ferran Planes o Pere Vives. És la generació d’aquells que van començar la seva carrera literària durant la República i que van veure-la estroncada amb l’inici de la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista.