El casino dels senyors (1956). El fantasma del conserge del casino on es trobaven els burgesos de la ciutat torna a l’edifici on va treballar durant tants anys per fer memòria. Els seus records es converteixen en un retaule irònic de les grandeses i misèries de la Manresa que va conèixer Amat-Piniella durant la seva joventut.
“(…) el que sí puc assegurar és que el fer sedentari arrelà molt fort en mi, durant els anys que vaig ésser l’Administrador (nom oficial i una mica sumptuari del meu càrrec de Conserge) del Casino de la ciutat. No té res de particular, doncs, que a desgrat del llençol amb què ara em tapo i de la immaterialitat de la meva naturalesa, hagi conservat l’habitud de seure moltes hores al dia i de no bellugar-me més de l’indispensable (…)“.
“(…) Fou rebut a la sala on el tuf dels mobles vells i de les cortines empolsinades era guardat hermèticament durant setmanes senceres. El senyor i la senyora Guillem sabien revestir les cerimònies amb aparences solemnes, excel·lent camí per a fer-les més difícils. El discurs del cunyat hauria sortit d’una tirada, si no hagués estat perquè a mig aire va adonar-se d’un descuit que l’avergonyí: havia oblidat de llevar-se el dol de les ungles, abans de sortir de casa, oblit per altra part ben disculpable en un home de la seva professió (…)“.