Joaquim Amat Piniella neix a Manresa, el 22 de novembre de 1913. Estudia a l’Institut local de Segona Ensenyança de la ciutat, al que avui es coneix com a Institut Lluís de Peguera. Comença a escriure contes i crítica d’art i cinema a la revista Assaigs de l’institut. Més tard, col·laborarà com a crític d’art al diari El Dia i a la revista manresana Ara, de la qual és un dels responsables. El 1933, publica la seva primera obra, Ombres al calidoscopi, un llibre de semblances.
Durant la República, l’alcalde Marcet el pren com a secretari personal. Participa en el naixement de la secció local de les joventuts d’ERC a Manresa. L’octubre de 1936, deixa els estudis de Dret i la seva feina a l’alcaldia i s’incorpora a l’exèrcit, juntament amb el seu amic, Ferran Planes. Després de passar per l’Escola Popular de Guerra de Catalunya, es converteix en Tinent d’Artilleria i marxa destinat al front d’Andalusia.
Perduda la guerra, decideix marxar del país i acaba al camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló. En surt allistat per força a la 109 Compagnie de Travailleurs Espagnols (CTE), amb la qual anirà a Lening a fer tasques de suport i defensa de la Línia Maginot, sota les ordres de l’exèrcit francès, ja en plena II Guerra Mundial. Capturats per l’exèrcit alemany, l’estiu de 1940, els membres de la companyia esdevenen presoners de guerra. Tanmateix, el nou govern de Franco no els reconeix la nacionalitat espanyola i se’n desentén. Amat-Piniella és traslladat, amb altres companys republicans, a Àustria, sota l’etiqueta d’”apàtrida indesitjable”. Entra al camp de Mauthausen, el 27 de gener de 1941. Hi sobreviurà fins al 6 de maig de 1945, en què el camp és alliberat per les tropes americanes.
En sortir de Mauthausen, s’instal·la a Andorra on escriu la seva novel·la més coneguda, K.L.Reich, un testimoni colpidor de la seva experiència als camps d’extermini nazis. Durant la seva estada al Principat, també transcriu els poemes que havia escrit durant el seu captiveri amb el títol Les llunyanies, poemes de l’exili.
Torna a Catalunya, el 1946, i s’instal·la a Barcelona. Continua escrivint i publica algunes novel·les: El casino dels senyors (1956), Roda de solitaris (1957) i La pau a casa (1959). És en la presentació d’El casino dels senyors a Manresa, que és amenaçat per les autoritats franquistes i obligat a marxar de la ciutat, amb la prohibició de tornar-hi. Aconsegueix publicar K.L.Reich (primer la traducció al castellà, el febrer de 1963, i, uns mesos més tard, l’original en català), que rep el premi Fastenrach, el 1965. El 1966, publica la seva darrera novel·la, La ribera deserta. Mor a l’Hospitalet del Llobregat, l’any 1974.