El centenari del naixement de l’escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella ha animat l’Ajuntament de Manresa, Òmnium Cultural, la Institució de les Lletres Catalanes i l’associació Memòria.cat a sumar esforços per dissenyar un programa ampli i divers que contribueixi a donar a conèixer la seva obra i a reconèixer la seva figura com a intel·lectual compromès, que ha esdevingut símbol i testimoni del seu temps.
- Compromès amb el present: com a periodista i articulista, estigué amatent a tot allò que succeïa, des d’una actitud intel·lectual d’observador obert als canvis, tractant no només d’entendre la realitat local i global, sinó també amb l’objectiu de millorar-la.
- Compromès amb el país: creia en els drets nacionals de Catalunya i en la recuperació de la seva sobirania, a través d’una voluntat exercida democràticament.
- Compromès amb uns ideals: lluità per la República i tots els anhels que aquesta representava pel que fa a democràcia, justícia social i defensa de la dignitat humana.
- Compromès amb la modernitat artística: fou un dels introductors del jazz a Manresa i participà en el debat d’idees generat per l’art contemporani i altres manifestacions artístiques i culturals (teatre, cinema, literatura…).
- Compromès amb la seva ciutat: com a secretari de l’alcalde Marcet, va tenir responsabilitats públiques i va estar lligat a l’obra de la República a Manresa.
- Compromès amb l’activisme cultural: Amat-Piniella fou un dinamitzador cultural de primer ordre, participà plenament en la vida cultural de la ciutat, escrigué nombrosos articles i dirigí el diari “El Dia”.
- Compromès amb el valor de l’art i la història: en esclatar la guerra civil, lluità per salvar l’edifici de la Seu.
- Compromès en la resistència contra el feixisme: s’allistà com a voluntari a l’exèrcit republicà, convençut que havia de prendre part en el combat entre la democràcia i el totalitarisme.
- Compromès amb la creació literària: mai no va abandonar la seva tasca creativa. Ni a la Manresa dels anys trenta (quan va publicar Ombres al calidoscopi); ni durant la seva estada a Mauthausen (en què va escriure els poemes de Les llunyanies); ni, encara menys, després (amb novel·les com El Casino dels senyors, Roda de solitaris o, sobretot, K.L. Reich).
D’altra banda, Joaquim Amat-Piniella ha esdevingut un símbol:
- Símbol de la derrota i l’exili: en finalitzar la guerra civil, hagué de fugir a França, on fou internat en camps de refugiats.
- Símbol de les víctimes del nazisme: fou fet presoner pels alemanys i deportat a Mauthausen, on va romandre durant gairebé cinc anys.
- Símbol del combat de la dignitat contra la barbàrie: malgrat les condicions de vida extremes, no va defallir, va continuar escrivint durant la seva estada als camps de concentració.
- Símbol del poder redemptor de la cultura i la literatura: a través de la novel·la d’inspiració autobiogràfica K.L. Reich, que, a banda de representar una de les fites de la novel·lística catalana de postguerra, és una denúncia de la deportació i l’horror nazis i un retrat magistral de l’univers concentracionari.
- Símbol de les víctimes del franquisme: en tornar al seu país, va viure marginat i silenciat, sense poder residir a la seva pròpia ciutat i condemnat a l’ostracisme i a l’exili interior.
- Símbol de la pervivència de la memòria: el 1962 fou un dels fundadors de l’Amical Mauthausen, amb l’objectiu de construir un futur millor a partir del coneixement del passat.
- Símbol, juntament amb escriptors com Espriu, Rodoreda o Calders, d’una generació perduda o sacrificada; aquella generació a qui la guerra i el franquisme va estroncar la incipient carrera literària.
- Símbol d’una època transcendental de la història contemporània.
La celebració del centenari del naixement de Joaquim Amat-Piniella ha de permetre, d’una banda, la projecció nacional de la seva figura i la seva obra i, de l’altra, posar en valor el seu llegat a la seva ciutat, Manresa.