Ahir, dissabte, 11 de maig, l’expedició a Mauthausen del col·lectiu d’estudiants manresans va viure un dels moments culminants amb la visita al camp de Gusen, on el regidior de Cultura, Joan Calmet, va dipositar una placa en record dels manresans víctimes del nazisme.
Fruit d’una proposta presentada per l’Associació Memòria i Història de Manresa, la placa va ser dipositada a Gusen perquè és el recinte concentracionari on se sap que van morir més manresans: setze en total.
Aquest és el relat de la jornada, tal com queda recollit al dietari del bloc:
“El dia s’ha llevat rúfol, molt ventós, però de moment sense pluja. A les nou hores comencem a enfilar la carretera cap al pujol on està ubicat el KZ Mauthusen. Darrera una ondulació del terreny apareix el camp imponent, tota una fortalesa. Empatitzem amb la descripció que en fa Amat a les primeres pàgines de KL Reich. Baixats del bus, ens dirigim cap a l’auditori del memorial. És una part nova museïtzada, fora muralla, que t’introdueix en l’ambient del Lager. Tornats a l’exterior, plovisqueja, fem tres grups per visitar el camp amb més agilitat. Els manresans hem estat guits per la Sra. Rosa Toran, les explicacions de la qual han estat molt reveladores.Travessar la porta del camp ens ha donat sentiments molt contradictoris. Trepitjar el pati de les SS, pujar l’escala de la deportació, tocar el mur de les lamentacions, endinsar-se en les dutxes i desinfecció, recórrer els bloks, contemplar amb escruiximent el crematori, estremir-se en la cambra de gas, sentir el crit del dolor a les presons i el lament dels malalts a la infermeria. Inefable! A la una, l’aiguat ens aixopluga, mentre fem l’ofrena floral i l’homenatge en el gran arbre jueu. Plou, plou! Tot encarant l’escala de la mort. Les llambordes son relliscoses amb el seu pendent empinat. Al fons, la vall de la pedrera amb la paret del vol de l’àngel. Dolor, dolor, pedres i pedres, amunt, amunt, sospirs i mort!
A primera hora de la tarda, a dos quarts de tres, escoltàvem els deportats baixar dels vagons a l’Estació de tren de Mauthausen. Ens ha rebut amb els seus parlaments l’alcalde, Sr. Ihr Bürger, i el president de Perspectiva Mauthusen, Sr. Walter Hofstätter. L’amic Amat, en veu de l’alumnat manresà, ens ha tornat a guiar amb la lectura de l’arribada a l’estació i la caminada vers el camp. S’ha fet l’ofrena floral a la placa commemorativa que es troba a l’esplanada de l‘andana.
Arribem al camp de concentració de Gusen, on moriren una bona part dels deportats manresans. Són dos quarts de cinc quan entrem al Memorial. Impressionant! El crematori ple d’ofrenes i les parets plenes de plaques. El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Manresa, Sr. Joan Calmet, col·loca la placa en records d tots els ciutadans manresans deportats. Retem homenatge als republicans espanyols, recordats en una placa en la plaça exterior: lectura de textos, encesa d’un ciri i ofrena de flors, acompanyat per les notes de l’himne de Riego. La jornada es clou amb la trobada internacional al mateix camp del Memorial Gusen. Encara s’hi poden veure deportats vestits amb la gorra, pantalons i jaqueta de ratlles blaves sobre fons crema. L’alumnat recordarà sempre la conversa que han mantingut amb un dels presents, que els ha colpit en el fons de son cor”.
