Mig centenar de persones es van aplegar dijous passat, 23 de maig, a l’auditori del Centre Cultural el Casino, amb motiu de la conferència ‘K.L. Reich’ i la memòria col·lectiva: apunts per a un debat, a càrrec de Marta Marín-Dòmine, traductora a l’anglès de la novel·la d’Amat-Piniella, professora a la Wilfrid Laurier University (Ontario, Canadà) i especialista en literatura concentracionària.
En una intervenció destinada a qüestionar certeses i a generar dubtes, Marta Marín -que va ser presentada per Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes- va llançar tot un seguit d’advertències sobre la condició manipulable i variable de la memòria, entesa com una construcció cultural efectuada a partir del passat, un passat sovint incòmode, “que no serveix per fundar identitats nacionals” i que molt sovint ha fet nosa, tant a l’estat d’Israel –“on els supervivents de l’holocaust inicialment eren anomenats ombres, de manera despectiva”-, com entre el Partit Comunista Francès, que va silenciar els testimonis d’aquells qui no eren correligionaris seus. Precisament aquí resideix potser una de les claus que expliquen -segons la investigadora barcelonina- per què la novel·la d’Amat-Piniella no va aparèixer publicada fins a l’any 1963, ja que el retrat que K.L. Reich ofereix dels conflictes entre comunistes i anarquistes no agradava tothom i no encaixava amb la imatge que es volia transmetre. De tota manera, no es tracta de cap fet excepcional, ja que, “en contra del que pensem, fins als anys 70 i 80 Israel no es va fer seva la memòria de l’holocaust”.
Marín -que és directora del Centre d’Estudis per la Memòria i el Testimoni de la Wilfrid Laurier University- va posar un especial èmfasi en la imatge gràfica que se sol associar als camps, “una imatge construïda sovint a partir de les fotografies fetes després de l’alliberament pels mateixos aliats i que, per tant, tenien una finalitat instrumental”.
En la seva xerrada al Casino, la investigadora barcelonina va reivindicar la necessitat que el centenari d’Amat-Piniella no quedi restringit a Manresa. Marín va destacar la capacitat de K.L. Reich –“una novel·la que l’autor va voler escriure en català, tot i saber els problemes que això comportaria amb la censura”– de reflectir, a través d’un ampli registre de mirades, no tan sols la complexitat de les relacions entre els deportats polítics, sinó també “molts aspectes qüestionables de la condició humana”, com la fascinació per la violència.