Tot és a punt per a un dels actes amb major càrrega simbòlica del centenari de Joaquim Amat-Piniella: el trasllat a Manresa de les restes mortals de l’escriptor i la seva segona esposa, Maria Fernández Garry.
Aquest divendres, 29 de novembre, a la 1 del migdia, el cementiri municipal de la capital del Bages acollirà una cerimònia senzilla però plena de significat: la tornada d’Amat-Piniella a la ciutat on va néixer i créixer, de la qual es va veure forçat a allunyar-se durant la dictadura franquista pel seu compromís amb la causa de la República. I de la qual, anys més tard, va ser-ne expulsat públicament, mentre hi feia una visita per signar llibres. Un episodi dolorós -succeït el 1960, quan tot just feia quinze anys que havia sobreviscut als camps nazis-, i que faria que pràcticament no tornés mai més a posar els peus a Manresa.
Amb aquest acte “la ciutat es reconcilia un cop més amb Amat-Piniella”, explica Joan Calmet, regidor de Cultura, segons el qual “Manresa demostra d’aquesta manera que se sent orgullosa de l’escriptor i del seu llegat ètic i literari”. Segons Josep Alert, coordinador del centenari, la cerimònia “tindrà un caràcter cívic i de desgreuge i serà oberta a l’assistència de tothom”.
A més de les autoritats locals -encapçalades per l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent-, l’acte comptarà amb la presència de Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic, i de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes. A tots ells, cal sumar-hi representants d’entitats i col·lectius ciutadans que, d’una manera o altra, han intervingut en el centenari.
La vetllada tindrà també la participació de l’historiador Joaquim Aloy -que intervindrà també en representació dels familiars- i de l’escriptor i crític literari Lluís Calderer, que recintarà un poema escrit per Amat-Piniella al camp de Mauthausen. A més, es comptarà amb la col·laboració especial d’alumnes del Conservatori de Música de Manresa.
Les despulles de l’escriptor i la seva segona esposa seran inhumades al panteó de la família Cuitó-Amat, que ha estat donat a l’Ajuntament de Manresa i que, d’aquesta manera, passarà a formar part del patrimoni col·lectiu de la ciutat.
Joan Calmet i Josep Alert han agraït la col·laboració especial de l’empresa Mémora, que ha assumit tant la gestió com el patrocini de l’exhumació i trasllat de les restes.
Amb la cerimònia de divendres finalitzarà un programa d’activitats que, al llarg de dotze mesos, tant a Manresa com fora de Manresa, han tingut com a objectiu principal reivindicar i rescatar de l’oblit l’autor de K.L. Reich, i promoure també el coneixement del conjunt de la seva obra literària.